Aquest desgast característic és familiar per a tots els que han treballat almenys una vegada amb un tornavís Phillips durant molt de temps. Amb el pas del temps, apareix un estret a la vora de la travessa, un peculiar “pipochka”. Com a resultat, l’enganxament amb els cargols desapareix i el bit no es pot utilitzar.
Us mostraré una manera senzilla de tornar a entrar en acció d’un ratpenat drenat. Per fer-ho, haureu d’afilar-lo. No calen eines escasses.
Esmicoladors de bricolatge
Necessitarem:
- - Destornillador sense fil (per falta és possible utilitzar un trepant).
- - Arxiu per a metall (paperera o arxiu, preferiblement diamant).
La teoria és que, amb l’ajuda d’un fitxer, hem de triturar el “pipochka” que s’ha format.
I, a continuació, triturar les ales de la creu, sota la mida anterior. Per controlar la mida, podeu utilitzar el capçal de cargol.
Ara passem directament a la pràctica. Per fer-ho, fixeu el bit en un tornavís. La velocitat del tornavís s’estableix a la velocitat màxima.
Estirem el disparador d’un tornavís i arxivem el punxet gastat amb un arxiu. És millor agafar una fitxa amb gra fi.
A continuació, posem el fitxer en un angle i triturem les ales de la creu. La punta de la creu no ha de ser nítida com a resultat, però sí una mica contundent com era abans, ja que ni un sol cargol no s’esmolta fins a ple punt.
Al final de l’esmolar, comprovem cargolant el cargol.
En lloc d’un fitxer, podeu utilitzar paper de paret. Per fer-ho, poseu-lo sobre la taula i ja realitzeu totes les manipulacions del propi tornavís.
Si no teniu un tornavís o un foradet, podeu fer totes les manipulacions de forma manual o en un esmeril, afilant cada cara individualment.
I si teniu tota la sort i sou propietari d’un esmeril i d’un tornavís, podreu combinar-los, aleshores, durant el temps d’esmolar serà absolutament mínim.
