Una màquina de perforació de canonades de plàstic presenta diversos avantatges en comparació amb una màquina de ferro:
- Fàcil de fabricar.
- Lleuger.
- Fàcil de repetir sense cap dibuix.
És inferior al ferro, excepte en la capacitat de càrrega, encara que per a foradar peces petites la seva força és suficient amb el cap.
A la foto apareixen els detalls que necessitareu. Gairebé tots es poden comprar en lampisteria i ferreteria.
Tingueu en compte que, a més de les peces de plàstic, hi ha dues parts de fusta. Aquesta és la base del llit i el substrat per enganxar el propi trepant.
Els detalls es troben a mesura que es vendran.
Quin diàmetre de la canonada utilitzar? - Tu decideixes. Tot depèn de la mida del simulacre. Vaig agafar un diàmetre de 25 mm.
Comencem el muntatge de la màquina de perforar.
Unitat mòbil, que es troba a les nanses de baixar i pujar. La creu mitjana és de diàmetre més gran de manera que es dirigia tranquil·lament per la canonada. Ella no es cansa, sinó que simplement es reuneix. A continuació, soldem el node central sobre el qual es muntarà el trepant. Es fan creues del mateix diàmetre que els tubs sobre els quals rodarà. No es pot agafar amb un diàmetre més gran: hi haurà massa joc i, per tal que passi per la canonada sense problemes, cal moldre la canonada amb paper de seda.
Muntem tota l’estructura amb la base de la màquina.
Molles comprades. Es poden trobar molles similars a l’antic matalàs.
Perforador de nus.
La màquina està a punt. La base és de fusta, pre-serrada i pintada. Al centre hi ha un forat per a la roda lliure del trepant.
El trepant es fixa amb pinces de plàstic. També podeu utilitzar una broca amb agafador de pistola, prèviament havent tirat el gallet.
En soldar la màquina, tingueu especial cura: utilitzeu guants per no cremar-vos.
Aquí teniu una màquina tan petita que s’adapta perfectament a la perforació de plaques de circuit electrònic, petits productes metàl·lics o plàstics.
En general, l’ús diari és obligatori.
